Potser volíeu: Ops

Català antic

modifica
  • Pronúncia: /ˈɔps/
  • Etimologia: Del llatí opus.

ops m. ‎(plural ops)

  1. menester, necessitat, urgència
  2. satisfacció, gust, plaer

Variants

modifica

Compostos i expressions

modifica
  • A ops o ad ops o à ops: per l'ús o servei, en benefici, a favor.
  • A ops o ad ops o à ops: a expenses de.
  • Als ops: quant se necessita.
  • A sos ops: a sa voluntat.
  • A tots ops:a tot cost.
  • Fer ops o tots los ops: pagar.
  • Haver ops o ser ops: necessitar.

Vegeu també

modifica
  • Pronúncia(i): /ɔps/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *op («esforçar-se, treballar»).[1]

ops f. ‎(genitiu opis)

  1. capacitat, habilitat, mitjà, recurs
    Ex.:omni ope, summa ope , (traducció:«amb tots els mitjans possibles»)
  2. ajut, auxili
    Ex.:opem ferre alicui , (traducció:«portar auxili a algú»)
  3. força militar
    Ex.:regiis opibus praesse , (traducció:«comandar les forces reials»)
  4. (en plural) abundància

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu ops opēs
Vocatiu ops opēs
Acusatiu opem opēs
Genitiu opis opum
Datiu opī opibus
Ablatiu ope opibus


Vegeu també

modifica
  1. Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.780