Potser volíeu: protesté

Català

modifica
Oriental:  central /pɾuˈtes.tə/
balear /pɾoˈtes.tə/, /pɾuˈtes.tə/
Occidental:  /pɾoˈtes.te/

proteste

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de protestar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb protestar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb protestar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb protestar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pro·tes·te (3)

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /pɾoˈtes.te/, meridional /pɾoˈteh.te/
Americà: alt /pɾoˈtes.t(e)/, baix /pɾoˈteh.te/

proteste

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb protestar
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb protestar
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb protestar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pro·tes·te (3)

Italià

modifica
  • Pronúncia: /proˈtɛ.ste/

proteste f. pl.

  1. forma plural de protesta

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pro·tè·ste (3)