Català
Modifica

VerbModifica

provoco

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de provocar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb provocar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb provocar


Castellà
Modifica

Peninsular: \pɾoˈβo.ko\
Americà: alt /pɾoˈbo.k(o)/, baix \pɾoˈβo.ko\

VerbModifica

provoco

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb provocar


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈproː.wɔ.koː/
  • Etimologia: Del prefix pro- ‎(«cap endavant») i el verb vocare ‎(«cridar,apel·lar»).

VerbModifica

prōvocō ‎(present?), prōvocāre ‎(infinitiu), prōvocāvī ‎(perfet), prōvocātum ‎(supí)

  1. provocar
  2. excitar
  3. reptar
  4. apel·lar