Català
Modifica

Oriental: central /pɾu.βuˈka/, balear /pɾo.voˈca/, /pɾu.vuˈka/
Occidental: nord-occidental /pɾo.βoˈka/, valencià /pɾo.voˈkaɾ/, /pɾo.βoˈkaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: provocà
  • Etimologia: Del llatí provocāre ‎(«cridar pe fer sortir»), format pel prefix pro- ‎(«cap endavant») i el verb vocare ‎(«cridar,apel·lar»), segle XIV

VerbModifica

provocar trans.

  1. Incitar algú a fer una cosa.
  2. Suscitar, ser la causa d'un fet.
  3. (col·loquial dialectal) vomitar

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: provoco, provoca, provoquem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Compostos i expressionsModifica

  • (antic) provocar a vòmit - tenir nàusees

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: pro·vo·car (3)

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \pɾo.βoˈkaɾ\
Americà: alt /p(ɾo).boˈkaɾ/, baix \pɾo.βoˈkaɾ\

VerbModifica

provocar trans. ‎(present provoco, passat provoqué, futur provocaré)

  1. provocar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: pro·vo·car (3)