Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /in.ðuˈi/, valencià /in.ðuˈiɾ/
  • Rimes: -iɾ
  • Homòfon: induí
  • Etimologia: Del llatí inducere.

VerbModifica

induir trans.

  1. Instigar, persuadir, moure a algú a fer quelcom.
  2. Ocasionar, donar motiu perquè s'esdevingui un fet.
  3. Inferir una veritat que és comuna a diversos fets.
  4. Produir el fenomen de la inducció electromagnètica.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: indueixo, indueix, induïm

DerivatsModifica

RelacionatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: in·du·ir (3)

Vegeu tambéModifica