Català
Modifica

  • Pronúncia(i): (cultisme) /ˈrek.to/
  • Etimologia: Del llatí folio recto ‎(literalment «full dret»).

NomModifica

recto m. ‎(plural rectos)

  1. (llatinisme) Costat frontal d'un full de paper.

SinònimsModifica

AntònimsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: rec·to (2)

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /ˈrek.to/
Americà: alt /ˈrek.t(o)/, baix /ˈrek.to/

AdjectiuModifica

recto m. ‎(femení recta, plural masculí rectos, plural femení rectas)

  1. recte

NomModifica

recto m. ‎(plural rectos)

  1. recte

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: rec·to (2)


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈreːk.toː/, /ˈrɛk.toː/

AdjectiuModifica

rēctō

  1. datiu masculí singular de rēctus
  2. datiu neutre singular de rēctus
  3. ablatiu masculí singular de rēctus
  4. ablatiu neutre singular de rēctus

NomModifica

rectō

  1. datiu singular de rectum
  2. ablatiu singular de rectum

Vegeu tambéModifica