recusar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rə.kuˈza/
Occidental:	nord-occidental /re.kuˈza/, valencià /re.kuˈzaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: recusà
• Etimologia: Del llatí recūsāre

Verb

recusar trans.

1. No admetre com a vàlida l'actuació d'un jutge.

Conjugació

Primera conjugació regular amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	recusar			haver recusat
Gerundi	recusant			havent recusat
Participis	recusat, recusada, recusats, recusades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	recuso	recuses	recusa	recusem	recuseu	recusen
	recuse						val
	recusi						sept
	recús				recusau		bal, alg
				recusam			bal
Imperfet	recusava	recusaves	recusava	recusàvem	recusàveu	recusaven
Passat simple	recusí	recusares	recusà	recusàrem	recusàreu	recusaren	v.cent, eiv
Futur	recusaré	recusaràs	recusarà	recusarem	recusareu	recusaran
Condicional	recusaria	recusaries	recusaria	recusaríem	recusaríeu	recusarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	recusi	recusis	recusi	recusem	recuseu	recusin
	recuse	recuses	recuse			recusen	occ
Imperfet	recusés	recusessis	recusés	recuséssim	recuséssiu	recusessin
		recusesses		recuséssem	recusésseu	recusessen
	recusàs	recusassis	recusàs	recusàssim	recusàssiu	recusassin	bal
		recusasses		recusàssem	recusàsseu	recusassen	nota 1
	recusara	recusares	recusara	recusàrem	recusàreu	recusaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		recusa	recusi	recusem	recuseu	recusin
					recusau		bal, alg
			recuse			recusen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... recusat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... recusar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... recusat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... recusat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... recusat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... recusat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... recusar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... recusat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... recusat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... recusat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					recusàvets		ant
	recusavi			recusàvom	recusavo
	recusaia	recusaies	recusaia	recusàiem	recusàieu	recusaien	n-occ
Condicional	recusariva	recusarives	recusariva	recusarívem	recusaríveu	recusariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	recús		recús				ant
	recuso	recusos	recuso	recuseguem	recusegueu		n-occ
Imperfet	recusessi		recusessi				sept, alg
	recusessa						cent, n-occ
	recuseguessa	recuseguesses	recusegués	recuseguéssom	recuseguéssou	recuseguessen	n-occ

Traduccions

Traduccions

• Anglès: recuse ^(en)
• Castellà: recusar ^(es)
• Francès: récuser ^(fr)
• Italià: rifiutare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·cu·sar (3)
• Anagrames: carreus, creuràs, crusaré, curar-se, curares, escurar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot