Català
Modifica

Oriental: /ˈreŋ.nə/
Occidental: nord-occidental /ˈreŋ.na/, valencià /ˈreɡ.na/
  • Homòfon: regne ‎(oriental)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *retina, segle XII, de retinēre.

NomModifica

regna f. ‎(plural regnes)

  1. Tira de cuir que es posa lligada a cada costat de la brida d'un cavall per controlar-lo.

Compostos i expressionsModifica

  • afluixar les regnes: governar amb menys duresa.

TraduccionsModifica

VerbModifica

regna

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de regnar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb regnar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈreː.ŋna/

NomModifica

rēgna

  1. nominatiu plural de rēgnum
  2. vocatiu plural de rēgnum
  3. acusatiu plural de rēgnum


Suec
Modifica

  • Pronúncia: /ˈreŋˌna/
  • Etimologia: Del nòrdic antic regna, del protogermànic *regnōną, de *regną ‎(«pluja»).

VerbModifica

regna ‎(present regnar, passat regnade, supí regnat, imperatiu regna)

  1. (impersonal) ploure

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al dict.com sobre regna