sortior

Llatí

sortior ‎(1a present^?), sortīre ‎(2a present), sortīrī ‎(infinitiu), sortītus sum ‎(perfet); deponent

sortejar, tocar, sortir segons els daus o un altre element d'atzar
Sortitus est Macedoniam provinciam.
Li ha sortit la província de Macedònia.
dividir, distribuir, repartir a sorts
Reliqua rerum tuarum post te alium atque alium dominum sortientur.
La resta dels teus béns, després de tu, faran cap primer a un amo i després a un altre.