substanciar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/sups.tən.siˈa/
Occidental:	nord-occidental /sups.tan.siˈa/
	valencià /sups.tan.siˈaɾ/, /sus.tan.siˈa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: De substància.

Verb

substanciar trans.

1. Donar arguments per demostrar una cosa.

   «L'acord no es va substanciar en una formulació explícita del corpus ortogràfic ni en la seua visibilització pràctica en un vocabulari ortogràfic.» (Miquel Àngel Pradilla, De llengua i societat. De la reforma fabriana a la reforma normativa de l'IEC, Institut d'Estudis Catalans 2021, pàgina 359)

Conjugació

    Primera conjugació amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	substanciar			haver substanciat
Gerundi	substanciant			havent substanciat
Participis	substanciat, substanciada, substanciats, substanciades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	substancio	substancies	substancia	substanciem	substancieu	substancien
	substancie						val
	substanciï						sept
	substancii			substanciam	substanciau		bal
Imperfet	substanciava	substanciaves	substanciava	substanciàvem	substanciàveu	substanciaven
Passat simple	substancií	substanciares	substancià	substanciàrem	substanciàreu	substanciaren	v.cent, eiv
Futur	substanciaré	substanciaràs	substanciarà	substanciarem	substanciareu	substanciaran
Condicional	substanciaria	substanciaries	substanciaria	substanciaríem	substanciaríeu	substanciarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	substanciï	substanciïs	substanciï	substanciem	substancieu	substanciïn
	substancie	substancies	substancie			substancien	occ
Imperfet	substanciés	substanciessis	substanciés	substanciéssim	substanciéssiu	substanciessin
		substanciesses		substanciéssem	substanciésseu	substanciessen
	substanciàs	substanciasses	substanciàs	substanciàssem	substanciàsseu	substanciassen	bal, nota 1
		substanciassis		substanciàssim	substanciàssiu	substanciassin	bal
	substanciara	substanciares	substanciara	substanciàrem	substanciàreu	substanciaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		substancia	substanciï	substanciem	substancieu	substanciïn
					substanciau		bal, alg
			substancie			substancien	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...substanciat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...substanciar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...substanciat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...substanciat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...substanciat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...substanciat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...substanciar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...substanciat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...substanciat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...substanciat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

Sinònims

• argumentar, fonamentar, provar, concretar

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: subs·tan·ci·ar (4)
• Anagrama: trabucassin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot