sutura

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /suˈtu.ɾə/, occidental /suˈtu.ɾa/
• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí sūtūra.

Nom

sutura f. ‎(plural sutures)

1. Operació consistent en cosir teixits orgànics, o el seu resultat.

   «Si sagna molt o la ferida és grossa caldrà fer una sutura.» (Jaume Roset i Llobet, Manual de supervivència del casteller: la ciència al servei de les torres humanes, Cossetània Edicions, 2000, pàgina 104)

2. Fil emprat per a suturar.
3. Zona d'unió de les peces cranials.

   «Vist per dalt, té l'aspecte d'un triangle amb el vèrtex situat a la zona frontal. És deguda a la sinostosi congènita de la sutura metòpica i el front apareix com una quilla.» (Eva de Cardona i Recasens, Jordi Esquirol i Caussa,Glossari de Fisioteràpia, Universitat Autònoma de Barcelona, 2000, pàgina 227)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Juni ^(de) m.
• Anglès: suture ^(en)
• Castellà: sutura ^(es)
• Italià: sutura ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: su·tu·ra (3)
• Anagrama: Taurus

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /suˈtu.ɾa/

Americà: alt /s(u)ˈtu.ɾa/, baix /suˈtu.ɾa/

• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí sūtūra.

Nom

sutura f. ‎(plural suturas)

1. (anatomia) sutura

Miscel·lània

• Síl·labes: su·tu·ra (3)

Vegeu també

• sutura. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /suːˈtuː.ra/
• Etimologia: De suō.

Nom

sūtūra f. ‎(genitiu sūtūrae)

1. (Terminologia Anatomica) sutura

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	sūtūra	sūtūrae
Vocatiu	sūtūra	sūtūrae
Acusatiu	sūtūram	sūtūrās
Genitiu	sūtūrae	sūtūrārum
Datiu	sūtūrae	sūtūrīs
Ablatiu	sūtūrā	sūtūrīs

Vegeu també

• sutura. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].