Català

modifica

tardo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de tardar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tardar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tardar.

Miscel·lània

modifica

Castellà

modifica

Adjectiu

modifica

tardo m. ‎(femení tarda, plural masculí tardos, plural femení tardas)

  1. lent

tardo

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb tardar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: tar·do (2)
  • Pronúncia(i): /ˈtar.doː/
  • Etimologia: Derivat de l'adjectiu tardus

tardō ‎(1a present?), tardās ‎(2a present), tardāre ‎(infinitiu), tardāvī ‎(perfet), tardātum ‎(supí)

  1. tardar, jo tardo
  2. trigar, jo trigo
  3. demorar, jo demoro

Adjectiu

modifica

tardō

  1. datiu masculí singular de tardus
  2. datiu neutre singular de tardus
  3. ablatiu masculí singular de tardus
  4. ablatiu neutre singular de tardus