Potser volíeu: timbré


Català
modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈtim.bɾə/, occidental /ˈtim.bɾe/
  • Etimologia: Del francès timbre, del llatí typanum, del grec antic τύμπανον ‎(týmpanon, «tabal»), originalment usat en heràldica, segle XIV.

Nom modifica

timbre m. ‎(plural timbres)

  1. (heràldica) Insígnia de noblesa sobre l’escut d'armes.
  2. Segell estampat en un document com a marca dels drets a pagar.
  3. Aparell sonor per percussió que serveix d’avís.
  4. Qualitat del so que depèn de les notes harmòniques.

Traduccions modifica

Verb modifica

timbre

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de timbrar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb timbrar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb timbrar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb timbrar

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: tim·bre (2)
  • Heterograma de 6 lletres (beimrt)

Vegeu també modifica