Potser volíeu: tintà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈtin.tə/, occidental /ˈtin.ta/
  • Rimes: -inta
  • Etimologia: De tint, segle XIV.

NomModifica

tinta f. ‎(plural tintes)

  1. Líquid de color normalment fosc que serveix per escriure, dibuixar o imprimir.

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

tinta

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tintar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tintar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: tin·ta (2)


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ˈtin.ta/, meridional \ˈtiŋ.ta\
Americà: alt /ˈtin.t(a)/, baix \ˈtiŋ.ta\, austral /ˈtin.ta/

AdjectiuModifica

tinta f. ‎(plural tintas)

  1. forma femenina de tinto

NomModifica

tinta f. ‎(plural tintas)

  1. tinta

VerbModifica

tinta

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb tintar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb tintar

VariantsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: tin·ta (2)
  • Anagrama: titán

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tinta