Potser volíeu: tintà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈtin.tə/, occidental /ˈtin.ta/
  • Rimes: -inta
  • Etimologia: De tint, segle XIV.

tinta f. ‎(plural tintes)

  1. Líquid de color normalment fosc que serveix per escriure, dibuixar o imprimir.

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

tinta

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tintar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tintar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: tin·ta (2)

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /ˈtin.ta/, meridional \ˈtiŋ.ta\
Americà: alt /ˈtin.t(a)/, baix \ˈtiŋ.ta\, austral /ˈtin.ta/

Adjectiu

modifica

tinta f. ‎(plural tintas)

  1. forma femenina de tinto

tinta f. ‎(plural tintas)

  1. tinta

tinta

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb tintar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb tintar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: tin·ta (2)
  • Anagrama: titán

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tinta