Potser volíeu: tramà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈtɾa.mə/, occidental /ˈtɾa.ma/
  • Rimes: -ama
  • Etimologia: Del llatí trama, segle XV.

trama f. ‎(plural trames)

  1. Conjunt de fils que són la base d'un teixit i que van entrellaçats en sentit contrari a l'ordit.
    «Amb l'ajuda de la filosa, una dona enrotllava la llana entre l'índex i el polze transformant-la unes vegades en el fil de l'ordit, la part vertical i més tova del teixit, i d'altres en el fil més espès i dur de la trama (Alessandro D'Avenia, Coses que ningú no sap, 2013)
  2. Part d'una història en què es planteja alguna dificultat que ha de resoldre el protagonista.
    «Un cop establerta la trama de la pel·lícula, els guionistes són els encarregats d'idear els diàlegs i situacions, que fan possible l'existència del fil conductor de la pel·lícula.» (Arnau Company Mates, Jordi Pons Bosch, Sebastià Serra Busquets, La comunicació audiovisual en la història, 2003)
  3. Maquinació secreta.
    «Havien triat aquesta posada per esmorzar i passar desapercebuts al mateix temps que ordien una trama conspiradora.» (Juan José Garrigós Sastre, El tren dels anglesos)

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

trama

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tramar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tramar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈtraː.ma/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *trāgh- ‎(«estirar»).

trāma f. ‎(genitiu trāmae)

  1. trama

Declinació

modifica
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu trāma trāmae
Vocatiu trāma trāmae
Acusatiu trāmam trāmās
Genitiu trāmae trāmārum
Datiu trāmae trāmīs
Ablatiu trāmā trāmīs


Vegeu també

modifica
  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.1089