transir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tɾənˈsi/
Occidental:	nord-occidental /tɾanˈsi/, valencià /tɾanˈsiɾ/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: transí
• Etimologia: Del llatí transīre.

Verb

transir intr.

1. (obsolet) Passar a la vida eterna, morir.
2. (pronominal, antic, alguerès) entristir-se

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	transir			haver transit
gerundi	transint			havent transit
participi	transit, transida, transits, transides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	transeixo	transeixes	transeix	transim	transiu	transeixen
	transesc						bal
	transeixi						sept
	transisc	transixes	transix			transixen	occ
	transixo						n-occ
imperfet	transia	transies	transia	transíem	transíeu	transien
passat simple	transí	transires	transí	transírem	transíreu	transiren
futur	transiré	transiràs	transirà	transirem	transireu	transiran
condicional	transiria	transiries	transiria	transiríem	transiríeu	transirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	transeixi	transeixis	transeixi	transim	transiu	transeixin
	transisca	transisques	transisca			transisquen	occ
	transesqui	transesquis	transesqui	transiguem	transigueu	transesquin	bal
imperfet	transís	transissis	transís	transíssim	transíssiu	transissin
		transisses		transíssem	transísseu	transissen
	transira	transires	transira	transírem	transíreu	transiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	transeix	transeixi	transim	transiu	transeixin
	–		transesqui	transiguem		transesquin	bal
	–	transix	transisca			transisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	transeix						alg
imperfet	transiva	transives	transiva	transívem	transíveu	transiven	alg
condicional	transiriva	transirives	transiriva	transirívem	transiríveu	transiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	transissi		transissi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... transit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... transir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... transit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... transit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... transit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... transit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... transir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... transit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... transit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... transit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: transeixo, transeix, transim

Traduccions

Traduccions

• Castellà: transir ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: tran·sir (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /tɾanˈsiɾ/, meridional \tɾaŋˈsiɾ\

Americà: alt /t͡s(a)nˈsiɾ/, baix \tɾaŋˈsiɾ\, austral /tɾanˈsiɾ/

• Rimes: -iɾ

Verb

transir intr., pron. ‎(pronominal transirse, present transo, passat transí, futur transiré)

1. transir

Miscel·lània

• Síl·labes: tran·sir (2)