vague

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈba.ɣə/, balear /ˈva.ʝə/, /ˈva.ɣə/

Occidental: nord-occidental /ˈba.ɣe/, valencià /ˈva.ɣe/, /ˈba.ɣe/

• Homòfons: baga, vaga
• Etimologia: Del llatí vagus ‎(«indefinit»), segle XVII.

Adjectiu

va·gue m. ‎(femení vaga, plural invariable vagues)

1. Poc definit.
2. Errant.

Traduccions

Traduccions: vague

• Anglès: [[#en|]] ^(en)
• Castellà: [[#es|]] ^(es), vago ^(es)

• Francès: [[#fr|]] ^(fr)
• Italià: [[#it|]] ^(it)

Verb

va·gue

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vagar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vagar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vagar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vagar