vaga

Potser volíeu: vagà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈba.ɣə/, balear /ˈva.ɣə/
Occidental:	nord-occidental /ˈba.ɣa/
	valencià /ˈva.ɣa/, /ˈba.ɣa/

• Rimes: -aɡa
• Homòfons: baga, vague
• Etimologia: Del verb vagar ‎(«vacar»), segle XIV.

Nom

vaga f. ‎(plural vagues)

1. Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per motius reivindicatius.

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: staking ^(af)
• Albanès: grevë ^(sq) f.
• Alemany: Streik ^(de) m.
• Anglès: strike ^(en)
• Àrab: إِضْرَاب‎ ^(ar) m.
• Armeni: գործադուլ ^(hy) ‎(gortsadul)
• Basc: greba ^(eu)
• Belarús: забасто́ўка ^(be) f. ‎(zabastouka)
• Bretó: harz-labour ^(br)
• Búlgar: ста́чка ^(bg) f. ‎(statxka)
• Castellà: huelga ^(es)
• Coreà: 파업 ^(ko) ‎(pa-eop)
• Danès: strejke ^(da)
• Eslovac: štrajk ^(sk) m.
• Eslovè: stavka ^(sl) f.
• Esperanto: striko ^(eo)
• Estonià: streik ^(et)
• Finès: lakko ^(fi)
• Francès: grève ^(fr)
• Gallec: folga ^(gl) f., paro ^(gl) m.
• Gal·lès: streic ^(cy) f.
• Georgià: გაფიცვა ^(ka) ‎(gàpitsva)
• Grec: απεργία ^(el) f. ‎(apergia)
• Hebreu: שְׁבִיתָה‎ ^(he) f.
• Hindi: हड़ताल ^(hi) f.
• Hongarès: sztrájk ^(hu)
• Ido: striko ^(io)
• Indonesi: mogok ^(id)
• Irlandès: stailc ^(ga) f.
• Islandès: verkfall ^(is)
• Italià: sciopero ^(it) m.
• Japonès: 罷工 ^(ja)
• Kazakh: ереуіл ^(kk) ‎(erewil/iereuil)
• Kirguís: забастовка ^(ky) ‎(zabastovka)
• Letó: streiks ^(lv) m.
• Lituà: streikas ^(lt) m.
• Llatí: operistitium ^(la) n.
• Macedoni: штрајк ^(mk) m.
• Neerlandès: staking ^(nl)
• Noruec: streik ^(no) m.
• Polonès: strajk ^(pl) m.
• Portuguès: greve ^(pt) f.
• Romanès: grevă ^(ro) f.
• Rus: забасто́вка ^(ru) f. ‎(zabastovka), ста́чка ^(ru) f. ‎(statxka)
• Serbocroat: штрајк ^(sh), štrajk ^(sh) m.
• Suahili: migomo ^(sw)
• Suec: strejk ^(sv)
• Tagal: aklas ^(tl)
• Tai: นัดหยุดงาน ^(th)
• Turc: grev ^(tr)
• Txec: stávka ^(cs) f.
• Ucraïnès: страйк ^(uk) m. ‎(straik)
• Xinès: 罷工 ^(zh) ‎(罢工, bàgōng)

Adjectiu

vaga f. ‎(plural vagues)

1. Forma femenina de vague.

Verb

vaga

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de vagar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb vagar.

Miscel·lània

• Síl·labes: va·ga (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC