vaga

Potser volíeu: vagà

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈba.ɣə/, balear /ˈva.ɣə/
Occidental:	nord-occidental /ˈba.ɣa/
	valencià /ˈva.ɣa/, /ˈba.ɣa/

Rimes: -aɡa
Homòfons: baga, vague
Etimologia: Del verb vagar ‎(«vacar»), segle XIV.

Nom

vaga f. ‎(plural vagues)

Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per motius reivindicatius.

Traduccions

Afrikaans: staking ^(af)
Albanès: grevë ^(sq) f.
Alemany: Streik ^(de) m.
Anglès: strike ^(en)
Àrab: إِضْرَاب‎ ^(ar) m.
Armeni: գործադուլ ^(hy) ‎(gortsadul)
Basc: greba ^(eu)
Belarús: забасто́ўка ^(be) f. ‎(zabastouka)
Bretó: harz-labour ^(br)
Búlgar: ста́чка ^(bg) f. ‎(statxka)
Castellà: huelga ^(es)
Coreà: 파업 ^(ko) ‎(pa-eop)
Danès: strejke ^(da)
Eslovac: štrajk ^(sk) m.
Eslovè: stavka ^(sl) f.
Esperanto: striko ^(eo)
Estonià: streik ^(et)
Finès: lakko ^(fi)
Francès: grève ^(fr)
Gallec: folga ^(gl) f., paro ^(gl) m.
Gal·lès: streic ^(cy) f.
Georgià: გაფიცვა ^(ka) ‎(gàpitsva)
Grec: απεργία ^(el) f. ‎(apergia)
Hebreu: שְׁבִיתָה‎ ^(he) f.
Hindi: हड़ताल ^(hi) f.
Hongarès: sztrájk ^(hu)
Ido: striko ^(io)
Indonesi: mogok ^(id)
Irlandès: stailc ^(ga) f.
Islandès: verkfall ^(is)
Italià: sciopero ^(it) m.
Japonès: 罷工 ^(ja)
Kazakh: ереуіл ^(kk) ‎(erewil/iereuil)
Kirguís: забастовка ^(ky) ‎(zabastovka)
Letó: streiks ^(lv) m.
Lituà: streikas ^(lt) m.
Llatí: operistitium ^(la) n.
Macedoni: штрајк ^(mk) m.
Neerlandès: staking ^(nl)
Noruec: streik ^(no) m.
Polonès: strajk ^(pl) m.
Portuguès: greve ^(pt) f.
Romanès: grevă ^(ro) f.
Rus: забасто́вка ^(ru) f. ‎(zabastovka), ста́чка ^(ru) f. ‎(statxka)
Serbocroat: штрајк ^(sh), štrajk ^(sh) m.
Suahili: migomo ^(sw)
Suec: strejk ^(sv)
Tagal: aklas ^(tl)
Tai: นัดหยุดงาน ^(th)
Turc: grev ^(tr)
Txec: stávka ^(cs) f.
Ucraïnès: страйк ^(uk) m. ‎(straik)
Xinès: 罷工 ^(zh) ‎(罢工, bàgōng)

Adjectiu

vaga f. ‎(plural vagues)

Forma femenina de vague.

Verb

vaga

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de vagar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb vagar.

Miscel·lània

Síl·labes: va·ga (2)

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈba.ɣa\

Americà: alt /ˈba.ɡa/, baix \ˈba.ɣa\

Rimes: -aɡa
Etimologia: Del francès vague, del nòrdic antic vágr.

Nom

vaga f. ‎(plural vagas)

(obsolet) onada

Sinònims

ola

Adjectiu

vaga f. ‎(plural vagas)

forma femenina de vago

Verb

vaga

tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb vagar
segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb vagar

Variants

[2] (voseo) vagá

Miscel·lània

Síl·labes: va·ga (2)

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre vaga