Potser volíeu: verificò


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): central /bə.ɾiˈfi.ku/, occidental /be.ɾiˈfi.ko/
  • Rimes: -iko

VerbModifica

verifico

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de verificar
    [Jo] verifico, verifique, verific o verifiqui.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb verificar
    [Que jo] verifico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] verifiqui o verifique.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb verificar
    [Que ell/ella/vostè] verifico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] verifiqui o verifique.

Miscel·làniaModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /be.ɾiˈfi.ko/
Americà: alt /be.ɾiˈfi.k(o)/, baix /be.ɾiˈfi.ko/

VerbModifica

verifico

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb verificar


Italià
Modifica

VerbModifica

verifico

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de verificare


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /weːˈrɪ.fɪ.koː/
  • Etimologia: Compost tardà de vērus i fāciō, «fer ver».

VerbModifica

vērificō ‎(1a present?), verificās ‎(2a present), vērificāre ‎(infinitiu), vērificavī ‎(perfet), vērificatum ‎(supí)

  1. verificar