vorell

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /buˈɾeʎ/, balear /voˈɾeʎ/, /vuˈɾeʎ/

Occidental: nord-occidental /boˈɾeʎ/, valencià /voˈɾeʎ/, /boˈɾeʎ/

• Rimes: -eʎ
• Homòfon: burell
• Etimologia: De vora i el sufix -ell, segle XIX.

Nom

vorell m. ‎(plural vorells)

1. Marge en un terreny.
2. Vora amb un relleu.

Traduccions

Marge

• Castellà: margen ^(es)

Vora

• Castellà: reborde ^(es)

Verb

vorell

1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vorellar

Miscel·lània

• Síl·labes: vo·rell (2)
• Anagrama: rovell

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC