argumento

Potser volíeu: argumentó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ər.ɡuˈmen.tu/, occidental /aɾ.ɣuˈmen.to/
• Rimes: -ento

Verb

argumento

1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de argumentar
2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb argumentar
3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb argumentar

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·gu·men·to (4)
• Heterograma de 9 lletres (aegmnortu)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \aɾ.ɣuˈmen.to\, meridional \aɾ.ɣuˈmeŋ.to\

Americà: alt \aɾ.ɣuˈmen.t(o)\, baix \aɾ.ɣuˈmeŋ.to\, austral \aɾ.ɣuˈmen.to\

• Rimes: -ento
• Etimologia: Del llatí argumentum.

Nom

argumento m. ‎(plural argumentos)

1. argument

Derivats

• contraargumento

Verb

argumento

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb argumentar

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·gu·men·to (4)
• Heterograma de 9 lletres (aegmnortu)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre argumento

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ar.ɡuːˈmɛn.toː/

Nom

argūmentō

1. datiu singular de argūmentum
2. ablatiu singular de argūmentum