Potser volíeu: odiò, odió

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /uˈði.u/, occidental /oˈði.o/
  • Rimes: -io

odio

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de odiar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: o·di·o (3)
  • Anagrama: iodo

Castellà

modifica
Peninsular: \ˈo.ðjo\
Americà: alt /ˈo.djo/, baix \ˈo.ðjo\

odio m. ‎(plural odios)

  1. odi

odio

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb odiar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: o·dio (2)
  • Anagrames: iodo, oído

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre odio

Italià

modifica
  • Pronúncia: /ˈɔː.djo/

odio

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de odiare
  • Pronúncia(i): /ˈɔ.dɪ.oː/
  • Etimologia: De ōdī.

odiō ‎(1a present?), odīs ‎(2a present), odīre ‎(infinitiu), odīvī ‎(perfet)

  1. odiar, jo odio

odiō

  1. datiu singular de odium
  2. ablatiu singular de odium