Potser volíeu: dissoldré

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /diˈsɔɫ.dɾə/, occidental /diˈsɔɫ.dɾe/
  • Rimes: -ɔldɾe
  • Etimologia: Del llatí dissolvere, segle XIV.

dissoldre trans., pron. ‎(pronominal dissoldre's)

  1. Desfer un sòlid en un líquid formant una solució.
    «A fi de purificar-lo es dissol en una mica d'aigua calenta i s'hi afegeix sal fins a formar una dissolució saturada; després es deixa refredar en repòs i se separa el sabó com s'ha fet abans.» (Elena Seba, Ramon Canela, AdolfCorte, Adrià Roca, El sabó com a eina en la didàctica de la física i de la química, 1984)
  2. Deixar d'existir una unió.
    «... la manifestació es va dissoldre amb l'esperança que la Constitució triomfaria» (Francesc Pujols, Historia de l'hegemonia catalana en la política espanyola, 1926)

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: dissolc, dissol, dissolem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: dis·sol·dre (3)

Vegeu també

modifica