premo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈpɾe.mu/, occidental /ˈpɾe.mo/
• Rimes: -emo

Verb

premo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de prémer.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb prémer.

Variants

• [1] prem, premi
• [2] premi, prema

Miscel·lània

• Síl·labes: pre·mo (2)
• Anagrames: empro, pomer, porem, rompé

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈprɛ.moː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *per- ‎(«fer força, copejar»).

Verb

premō ‎(1a present^?), premis ‎(2a present), premere ‎(infinitiu), pressī ‎(perfet), pressum ‎(supí)

1. espentar, jo espento, empentar, jo empento
2. prémer, jo premo

   Ex.: Caseum premere , (traducció:«prémer per fer formatge»)

3. pressionar, jo pressiono
4. perseguir, jo persegueixo, empaitar, jo empaito

   Ex.: Vestigia alicujus premere , (traducció:«perseguir el rastre d'algú »)

5. estroncar, jo estronco

   Ex.: Premere sanguinem, (traducció:«estroncar la sang»)

6. esprémer, jo espremo

   Ex.: Premere vina, (traducció:«esprémer el raïm»)

7. copejar, jo copejo, tallar, jo tallo

   Ex.: Premant falce vitem, (traducció:«que tallin la vinya amb la falç»)