Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /əˈðap.tu/, occidental /aˈðap.to/

adapto

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de adaptar.
    [Jo] adapto, adapte, adapt o adapti.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb adaptar.
    [Que jo] adapto, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] adapti o adapte.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb adaptar.
    [Que ell/ella/vostè] adapto, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] adapti o adapte.

Miscel·lània

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: \aˈðap.to\
Americà: alt /aˈdap.t(o)/, baix \aˈðap.to\

adapto

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb adaptar

Esperanto

modifica
  • Pronúncia(i): /aˈdap.to/

adapto ‎(acusatiu adapton, plural adaptoj, plural acusatiu adaptojn)

  1. adaptació
  • Pronúncia(i): /aˈdap.toː/
  • Etimologia: De ad i aptō.

adaptō ‎(1a present?), adaptās ‎(2a present), adaptāre ‎(infinitiu), adaptāvī ‎(perfet), adaptātum ‎(supí)

  1. adaptar, jo adapto

Derivats

modifica