Potser volíeu: arpà


Català
Modifica

 
  • Pronúncia(i): oriental /ˈar.pə/, occidental /ˈaɾ.pa/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del germànic *harpa ‎(«rasclet»).

NomModifica

arpa f. ‎(plural arpes)

  1. Instrument cordòfon pinçat, amb les cordes disposades dins d'un marc triangular en què un dels costats és la caixa harmònica.
  2. Mà d'animal amb urpes.
  3. Mol·lusc marí del gènere Harpa.

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

arpa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de arpar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb arpar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /ˈaɾ.pa/
Americà: alt /ˈaɾ.p(a)/, baix /ˈaɾ.pa/

NomModifica

arpa f. ‎(plural arpas)

  1. arpa

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: ar·pa (2)

Vegeu tambéModifica

  • arpa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈar.pa/

NomModifica

arpa f. ‎(plural arpe)

  1. arpa

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: àr·pa (2)

Vegeu tambéModifica

  • arpa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].