Potser volíeu: arpà

Català

modifica
 
mostra de so
  • Pronúncia(i): oriental /ˈar.pə/, occidental /ˈaɾ.pa/
  • Rimes: -aɾpa
  • Etimologia: Del llatí tardà harpa, del fràncic *harpā ‎(«rasclet, arpa»), segle XI. Com a «mà d’animal» per influx del llatí irpex ‎(«àrpies»).

arpa f. ‎(plural arpes)

  1. Instrument cordòfon pinçat, amb les cordes disposades dins d'un marc triangular en què un dels costats és la caixa harmònica.
  2. Mà d'animal amb urpes.
  3. Mol·lusc marí del gènere Harpa.

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

arpa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de arpar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb arpar

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: /ˈaɾ.pa/
Americà: alt /ˈaɾ.p(a)/, baix /ˈaɾ.pa/

arpa f. ‎(plural arpas)

  1. arpa

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ar·pa (2)

Vegeu també

modifica
  • arpa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Italià

modifica
  • Pronúncia: /ˈar.pa/

arpa f. ‎(plural arpe)

  1. arpa

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: àr·pa (2)

Vegeu també

modifica
  • arpa. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].