bretxa

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɾe.t͡ʃə/, occidental /ˈbɾe.t͡ʃa/
Rimes: -etʃa
Etimologia: Del castellà brecha, del francès brèche, del fràncic *breka ‎(«esvoranc»), segle XVII.

bretxa f. ‎(plural bretxes)

Obertura feta en una muralla per l’artilleria.
Obertura allargada feta en un cos dur.
«En aquest lloc hi ha una bretxa per al pas de fustes que si a hores d'ara encara no ha funcionat podem pensar que no funcionarà mai de la vida.» (Francesch Carreras i Candi, La navegació al riu Ebre, 1993)
Pas estret entre muntanyes.
Massa rocosa de fragments de cairells units per un ciment natural.
(castellanisme) fractura, divisió, escletxa (diferència entre dos valors socials)
«En l'epicentre hi ha el repte d'esdevenir una societat cohesionada o d'eixamplar la bretxa social que separa els productors dels assistits, els que participen i els que queden al marge de la vida econòmica i social.» (Anna Jolonch Anglada, Exclusió social, 2021)

Obertura feta per l’artilleria

Pas estret entre muntanyes

Massa rocosa de cairells

Fractura, divisió, escletxa social