bueno

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈɛ.nu/
	balear /buˈɛ.no/, /buˈɛ.nu/
Occidental:	/buˈe.no/

Rimes: -ɛno
Etimologia: Del castellà bueno, segle XIX.

Interjecció

bueno

(castellanisme) bé
«¡Bueno! ¡bueno! En asó está la salvació de la patria: tingám dines y soldats, y vinguen á fer·nos ronques.» (Anònim, Colecsió de varies conversasions, pàg. 54, 1820)
(castellanisme) va
«Bueno, home, no t'ho prenguis així.» (Sebastià Juan Arbó, Narracions del Delta, pàg. 34, Editorial Selecta, Barcelona, 1965)

Variants

meno (antic)

Adverbi

bueno

(castellanisme) bé
«Vaig encendre un ciri aixís de gros i de jonolls, casi plorant, li vaig prometre a santa Rita que, si em concedia la gràcia de localisar la meva mare, pujaria a Montserrat a peu. Pujar a Montserrat és lo que s'estilava allavòrens. Bueno, jo vaig prometre que descalç, que no ho pensava fer, però ja veus tu el resultat. Ni descalç ni amb esclops.» (Ramon Solsona, L'home de la maleta, 2011)

Compostos i expressions

i bueno (castellanisme) = i bé

Miscel·lània

Síl·labes: bue·no (2)

Vegeu també

Obres de referència: Optimot

Basc

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bu.e.no/
Etimologia: Del castellà bueno.

Interjecció

bueno

(meridional, castellanisme, col·loquial) bé
Bueno, zer moduz pasatu duzue?
Bé, com us ho heu passat?

Sinònims

bon (septentrional)

Vegeu també

Entrada «bueno» a l’Elhuyar Hiztegia.

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbwe.no/
Rimes: -eno
Etimologia: Del llatí bonus, segle XIII. Doblet de bonus.

Adjectiu

bueno m. ‎(femení buena, plural masculí buenos, plural femení buenas)

bo

Notes

El masculí singular adopta la forma buen quan precedeix el substantiu que modifica.

Descendents

Judeocastellà: bueno

Interjecció

bueno

bé

Descendents

Basc: bueno
Català: bueno
Gallec: bueno

Miscel·lània

Síl·labes: bue·no (2)

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre bueno

Gallec

Etimologia: Del castellà bueno.

Interjecció

bueno

(castellanisme) bé