bueno
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /buˈɛ.nu/, balear /buˈɛ.no/, /buˈɛ.nu/
- Occidental: /buˈe.no/
InterjeccióModifica
bueno
- (castellanisme) bé
- «¡Bueno! ¡bueno! En asó está la salvació de la patria: tingám dines y soldats, y vinguen á fer·nos ronques.» (Anònim, Colecsió de varies conversasions, pàg. 54, 1820)
- (castellanisme) va
- «Bueno, home, no t'ho prenguis així.» (Sebastià Juan Arbó, Narracions del Delta, pàg. 34, Editorial Selecta, Barcelona, 1965)
VariantsModifica
- meno (antic)
AdverbiModifica
bueno
- (castellanisme) bé
- «Vaig encendre un ciri aixís de gros i de jonolls, casi plorant, li vaig prometre a santa Rita que, si em concedia la gràcia de localisar la meva mare, pujaria a Montserrat a peu. Pujar a Montserrat és lo que s'estilava allavòrens. Bueno, jo vaig prometre que descalç, que no ho pensava fer, però ja veus tu el resultat. Ni descalç ni amb esclops.» (Ramon Solsona, L'home de la maleta, 2011)
Compostos i expressionsModifica
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: bue·no (2)
Vegeu tambéModifica
- Obres de referència: Optimot
BascModifica
InterjeccióModifica
bueno
- (meridional, castellanisme, col·loquial) bé
- Bueno, zer moduz pasatu duzue?
- Bé, com us ho heu passat?
SinònimsModifica
- bon (septentrional)
Vegeu tambéModifica
- Per a més informació vegeu l'entrada a l'Elhuyar Hiztegia sobre bueno
CastellàModifica
AdjectiuModifica
bueno m. (femení buena, plural masculí buenos, plural femení buenas)
DescendentsModifica
- Judeocastellà: bueno
Nota d'úsModifica
El masculí singular adopta la forma buen quan precedeix el substantiu que modifica.
InterjeccióModifica
bueno
DescendentsModifica
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: bue·no (2)
Vegeu tambéModifica
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre bueno
GallecModifica
- Etimologia: Del castellà bueno.
InterjeccióModifica
bueno