bueno
Català
modifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /buˈɛ.nu/, balear /buˈɛ.no/, /buˈɛ.nu/
- Occidental: /buˈe.no/
Interjecció modifica
bueno
- (castellanisme) bé
- «¡Bueno! ¡bueno! En asó está la salvació de la patria: tingám dines y soldats, y vinguen á fer·nos ronques.» (Anònim, Colecsió de varies conversasions, pàg. 54, 1820)
- (castellanisme) va
- «Bueno, home, no t'ho prenguis així.» (Sebastià Juan Arbó, Narracions del Delta, pàg. 34, Editorial Selecta, Barcelona, 1965)
Variants modifica
- meno (antic)
Adverbi modifica
bueno
- (castellanisme) bé
- «Vaig encendre un ciri aixís de gros i de jonolls, casi plorant, li vaig prometre a santa Rita que, si em concedia la gràcia de localisar la meva mare, pujaria a Montserrat a peu. Pujar a Montserrat és lo que s'estilava allavòrens. Bueno, jo vaig prometre que descalç, que no ho pensava fer, però ja veus tu el resultat. Ni descalç ni amb esclops.» (Ramon Solsona, L'home de la maleta, 2011)
Compostos i expressions modifica
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: bue·no (2)
Vegeu també modifica
- Obres de referència: Optimot
Basc
modifica
Interjecció modifica
bueno
- (meridional, castellanisme, col·loquial) bé
- Bueno, zer moduz pasatu duzue?
- Bé, com us ho heu passat?
Sinònims modifica
- bon (septentrional)
Vegeu també modifica
- Entrada «bueno» a l’Elhuyar Hiztegia.
Castellà
modifica
Adjectiu modifica
bueno m. (femení buena, plural masculí buenos, plural femení buenas)
Descendents modifica
- Judeocastellà: bueno
Nota d'ús modifica
El masculí singular adopta la forma buen quan precedeix el substantiu que modifica.
Interjecció modifica
bueno
Descendents modifica
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: bue·no (2)
Vegeu també modifica
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre bueno
Gallec
modifica
- Etimologia: Del castellà bueno.
Interjecció modifica
bueno