Caló català

modifica
  • Pronúncia: /kə.məˈla/
  • Etimologia: Del romaní kamel, del sànscrit काम ‎(«desig, amor»).

camelar ‎(kəməlá)

  1. estimar, amar
    «Xaví, manguis et camelo. Xaví, manguis et duquelo.» (Peret, «Xaví», 1973)
    Nena, jo t’estimo. Nena, jo t’adoro.

Conjugació

modifica
man tuquis ell/ella nosaltros vosaltros ellos/elles
present d’ind. camelo (kəmélu), cameli (kəméli) cameles (kəméləs) camela (kəmélə) camelem (kəməlèm)
futur camelaràs (kəmələrás)
present de subj. cameli (kəméli) camelis (kəmélis) cameli (kəméli)

Sinònims

modifica

Descendents

modifica

Vegeu també

modifica

Caló espanyol

modifica
  • Etimologia: Del romaní kamel, del sànscrit काम ‎(«desig, amor»).

camelar ‎(kamelár)

  1. estimar, amar

Castellà

modifica
Peninsular: /ka.meˈlaɾ/
Americà: alt /k(a).meˈlaɾ/, baix /ka.meˈlaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del caló camelar ‎(«estimar»), del romaní kamel ‎(«amar»), del sànscrit काम ‎(«desig, amor»), segle XIX.

camelar trans. ‎(present camelo, passat camelé, futur camelaré)

  1. (col·loquial) cortejar
  2. (col·loquial) Seduir, enganyar adulant.
  3. (col·loquial) estimar, amar, desitjar
  4. (col·loquial, Mèxic) mirar, guipar, clissar, fitar

Conjugació

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ca·me·lar (3)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre camelar