Caló català
modifica

  • Pronúncia: /kə.məˈla/
  • Etimologia: Del romaní kamel, del sànscrit काम ‎(«desig, amor»).

Verb modifica

camelar ‎(kəməlá)

  1. estimar, amar
    «Xaví, manguis et camelo. Xaví, manguis et duquelo.» (Peret, «Xaví», 1973)
    Nena, jo t’estimo. Nena, jo t’adoro.

Conjugació modifica

man tuquis ell/ella nosaltros vosaltros ellos/elles
present d’ind. camelo (kəmélu), cameli (kəméli) cameles (kəméləs) camela (kəmélə) camelem (kəməlèm)
futur camelaràs (kəmələrás)
present de subj. cameli (kəméli) camelis (kəmélis) cameli (kəméli)

Sinònims modifica

Descendents modifica

Vegeu també modifica


Caló espanyol
modifica

  • Etimologia: Del romaní kamel, del sànscrit काम ‎(«desig, amor»).

Verb modifica

camelar ‎(kamelár)

  1. estimar, amar


Castellà
modifica

Peninsular: /ka.meˈlaɾ/
Americà: alt /k(a).meˈlaɾ/, baix /ka.meˈlaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Del caló camelar ‎(«estimar»), del romaní kamel ‎(«amar»), del sànscrit काम ‎(«desig, amor»), segle XIX.

Verb modifica

camelar trans. ‎(present camelo, passat camelé, futur camelaré)

  1. (col·loquial) cortejar
  2. (col·loquial) Seduir, enganyar adulant.
  3. (col·loquial) estimar, amar, desitjar
  4. (col·loquial, Mèxic) mirar, guipar, clissar, fitar

Conjugació modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: ca·me·lar (3)

Vegeu també modifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre camelar