castro
CatalàModifica
VerbModifica
castro
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de castrar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb castrar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb castrar
VariantsModifica
Miscel·làniaModifica
CastellàModifica
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈkas.tɾo/, meridional /ˈkah.tɾo/
- Americà: alt /ˈkas.t͡s(o)/, baix /ˈkah.tɾo/
NomModifica
castro m. (plural castros)
VerbModifica
castro
Miscel·làniaModifica
- Síl·labes: cas·tro (2)
- Heterograma de 6 lletres (acorst)
- Anagrames: castor, cortas, cortás, costar, costra, tarcos, torcas, trocas, trocás
Vegeu tambéModifica
LlatíModifica
- Pronúncia(i): /ˈkas.troː/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kes- («tallar»).
VerbModifica
castrō (1a present?), castrās (2a present), castrāre (infinitiu), castrāvi (perfet), castrātum (supí)
NomModifica
castrō