desamigar
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: /də.zə.miˈɣa/ Occidental: nord-occidental /de.za.miˈɣa/ valencià /de.za.miˈɣaɾ/, /de.za.miˈɣa/
Verb
modificadesamigar trans., pron. (pronominal desamigar-se)
- Perdre la relació d'amistat.
- «... ab lo qual estava desamigat l'emperador Segimón, envià aquell un legat al nostre Rey, solicitant que es declaràs contra l'emperador» ([1])
Sinònims
modificaConjugació
modificaPrimera conjugació amb alternança consonàntica en el radical
Formes no personals | Notes | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Simples | Compostes | ||||||
Infinitiu | desamigar | haver desamigat | |||||
Gerundi | desamigant | havent desamigat | |||||
Participis | desamigat, desamigada, desamigats, desamigades | ||||||
Formes personals simples | |||||||
Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | desamigo | desamigues | desamiga | desamiguem | desamigueu | desamiguen | |
desamigue | val | ||||||
desamigui | sept | ||||||
desamig | desamigau | bal, alg | |||||
desamigam | bal | ||||||
Imperfet | desamigava | desamigaves | desamigava | desamigàvem | desamigàveu | desamigaven | |
Passat simple | desamiguí | desamigares | desamigà | desamigàrem | desamigàreu | desamigaren | v.cent, eiv |
Futur | desamigaré | desamigaràs | desamigarà | desamigarem | desamigareu | desamigaran | |
Condicional | desamigaria | desamigaries | desamigaria | desamigaríem | desamigaríeu | desamigarien | |
Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | desamigui | desamiguis | desamigui | desamiguem | desamigueu | desamiguin | |
desamigue | desamigues | desamigue | desamiguen | occ | |||
Imperfet | desamigués | desamiguessis | desamigués | desamiguéssim | desamiguéssiu | desamiguessin | |
desamiguesses | desamiguéssem | desamiguésseu | desamiguessen | ||||
desamigàs | desamigasses | desamigàs | desamigàssem | desamigàsseu | desamigassen | bal, nota 1 | |
desamigassis | desamigàssim | desamigàssiu | desamigassin | bal | |||
desamigara | desamigares | desamigara | desamigàrem | desamigàreu | desamigaren | val | |
Imperatiu | - | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | desamiga | desamigui | desamiguem | desamigueu | desamiguin | ||
desamigau | bal, alg | ||||||
desamigue | desamiguen | occ | |||||
Formes personals compostes i perifràstiques | |||||||
Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | verb |
Perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... desamigat |
havem | haveu | ||||||
Passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... desamigar |
vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
Plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... desamigat |
Passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... desamigat |
vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
Futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... desamigat |
Condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... desamigat |
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | verb |
Passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... desamigar |
vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
Perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... desamigat |
haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
Plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... desamigat |
haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
Passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... desamigat |
vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver | ||
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula. |
Traduccions
modificaMiscel·lània
modificaVegeu també
modifica- ↑ Antonio de Bofarull y de Brocá, Historia crítica, civil y esglesiàstica de Catalunya: Comtes-reys, 1908