Català

modifica
Oriental:  /dəz.ə.muˈra/
Occidental:  nord-occidental /dez.a.moˈra/, valencià /dez.a.moˈˈɾaɾ//

desamorrar trans., pron. ‎(pronominal desamorrar-se)

  1. Separar els llavis d'un broc o d'una ampolla.

Conjugació

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: des·a·mor·rar (4)

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: /de.sa.moˈraɾ/
Americà: alt /d(e).sa.moˈraɾ/, baix /de.sa.moˈraɾ/

desamorrar ‎(present desamorro, passat desamorré, futur desamorraré)

  1. desamorrar
    Cubrió el patrón la mesa, haciendo desamorrar a mi contrario, y yo, diciendo que también quería almorzar, me levanté, y brindándole al patrón a la salud de quien lo había de pagar, levanté el jarro, y chupando gotas,...[1]—«El patró va cobrir la taula i feu desamorrar el qui tenia al davant, i jo, dient que també volia dinar em vaig alçar i brindant de cara al patró, a la salut de qui ho hagués de pagar, vaig alçar la gerra i xuclant gotes...»

Conjugació

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: de·sa·mo·rrar (4)

Vegeu també

modifica
  1. Esteban González, Vida y hechos de Estebanillo Gonzalez: hombre de buen humor, 1943