desencarar
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: /dəz.əŋ.kəˈɾa/ Occidental: nord-occidental /dez.eŋ.kaˈɾa/, valencià /dez.eŋ.kaˈɾaɾ/
Verb
modificadesencarar trans., pron. (pronominal desencarar-se)
- Canviar la posició de dues coses que estaven encarades.
Conjugació
modificaPrimera conjugació regular
Formes no personals | Notes | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Simples | Compostes | ||||||
Infinitiu | desencarar | haver desencarat | |||||
Gerundi | desencarant | havent desencarat | |||||
Participis | desencarat, desencarada, desencarats, desencarades | ||||||
Formes personals simples | |||||||
Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | desencaro | desencares | desencara | desencarem | desencareu | desencaren | |
desencare | val | ||||||
desencari | sept | ||||||
desencar | desencarau | bal, alg | |||||
desencaram | bal | ||||||
Imperfet | desencarava | desencaraves | desencarava | desencaràvem | desencaràveu | desencaraven | |
Passat simple | desencarí | desencarares | desencarà | desencaràrem | desencaràreu | desencararen | v.cent, eiv |
Futur | desencararé | desencararàs | desencararà | desencararem | desencarareu | desencararan | |
Condicional | desencararia | desencararies | desencararia | desencararíem | desencararíeu | desencararien | |
Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | desencari | desencaris | desencari | desencarem | desencareu | desencarin | |
desencare | desencares | desencare | desencaren | occ | |||
Imperfet | desencarés | desencaressis | desencarés | desencaréssim | desencaréssiu | desencaressin | |
desencaresses | desencaréssem | desencarésseu | desencaressen | ||||
desencaràs | desencarassis | desencaràs | desencaràssim | desencaràssiu | desencarassin | bal | |
desencarasses | desencaràssem | desencaràsseu | desencarassen | nota 1 | |||
desencarara | desencarares | desencarara | desencaràrem | desencaràreu | desencararen | val | |
Imperatiu | - | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | desencara | desencari | desencarem | desencareu | desencarin | ||
desencarau | bal, alg | ||||||
desencare | desencaren | occ | |||||
Formes personals compostes i perifràstiques | |||||||
Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | verb |
Perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... desencarat |
havem | haveu | ||||||
Passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... desencarar |
vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
Plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... desencarat |
Passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... desencarat |
vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
Futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... desencarat |
Condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... desencarat |
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | verb |
Passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... desencarar |
vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
Perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... desencarat |
haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
Plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... desencarat |
haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
Passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... desencarat |
vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver | ||
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula. |
Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Imperfet | desencaràvets | ant | |||||
desencaravi | desencaràvom | desencaravo | |||||
desencaraia | desencaraies | desencaraia | desencaràiem | desencaràieu | desencaraien | n-occ | |
Condicional | desencarariva | desencararives | desencarariva | desencararívem | desencararíveu | desencarariven | alg |
Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
Present | desencar | desencars | desencar | ant | |||
desencaro | desencaros | desencaro | desencareguem | desencaregueu | n-occ | ||
Imperfet | desencaressi | desencaressi | sept, alg | ||||
desencaressa | cent, n-occ | ||||||
desencareguessa | desencareguesses | desencaregués | desencareguéssom | desencareguéssou | desencareguessen | n-occ |
Traduccions
modificaTraduccions
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: des·en·ca·rar (4)
- Anagrames: acendrares, arrencades, cadarneres, escardaren