Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ə.ɫiˈmi.nu/, occidental /e.ɫiˈmi.no/
  • Rimes: -ino

elimino

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de eliminar.
    [Jo] elimino, elimine, elimín o elimini.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb eliminar.
    [Que jo] elimino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] elimini o elimine.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb eliminar.
    [Que ell/ella/vostè] elimino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] elimini o elimine.

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /e.liˈmi.no/
  • Rimes: -ino

elimino

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb eliminar
  • Pronúncia(i): /eːˈliː.mɪ.noː/
  • Etimologia: Del prefix ex- i līmen.

ēlīminō ‎(1a present?), ēlīminās ‎(2a present), ēlīmināre ‎(infinitiu), ēlīmināvī ‎(perfet), ēlīminātum ‎(supí)

  1. fer fora de casa, expulsar
  2. eliminar, jo elimino