Català
Modifica

Oriental: /əs.kuˈpi/
Occidental: nord-occidental /es.koˈpi/, valencià /es.koˈpiɾ/, /es.kuˈpiɾ/
Informal: nord-occidental /as.koˈpi/, valencià /as.koˈpiɾ/
  • Àudio: central
(fitxer)
  • Homòfon: escopí
  • Etimologia: Del llatí *exconspŭĕre, segle XII, de spuĕre ‎(«escopir»).

VerbModifica

escopir intr., trans.

  1. Expulsar alguna cosa de la boca, especialment saliva.
    No escupis els pinyols a terra, porc!
  2. Per extensió i metafòricament, llançar amb força alguna cosa.
    La metralladora no parava d’escopir bales a tot allò que es movia.
  3. Per extensió i metafòricament, insultar, maleir, amenaçar o dir qualsevol altra cosa de forma agressiva o negativa.
    El borratxo escopia renecs cada cop que ensopegava contra el terra.
  4. En general, expulsar, en especial quan es refereix a líquids.
    La bomba escopia amb esma l'aigua de la sentina.
  5. Evitar que alguna cosa penetri en algun lloc, en especial referit a líquids.
    Aquest vernís no escup l'aigua tan bé com m'asseguraven.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: escupo, escup, escopim

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /eskuˈpi/

VerbModifica

escopir

  1. escopir