Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /fəˈɾi.ə/, occidental /feˈɾi.a/
  • Rimes: -ia
  • Homòfon: faria

VerbModifica

feria

  1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de ferir
  2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de ferir


Castellà
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈfe.ɾja/
  • Rimes: -eɾja
  • Etimologia: Del llatí feria.

NomModifica

feria f. ‎(plural ferias)

  1. fira

VerbModifica

feria

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb feriar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb feriar

VariantsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre feria


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈfeː.rɪ.a/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *dʰéh₁s ‎(«déu»), relacionat amb el terme fēstus ‎(«festiu»).

NomModifica

fēria f. ‎(genitiu fēriae)

  1. festa, dia sagrat, dia festiu.
  2. (llatí eclesiàstic) qualsevol dia de la setmana llevat del diumenge

DeclinacióModifica

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu fēria fēriae
Vocatiu fēria fēriae
Acusatiu fēriam fēriās
Genitiu fēriae fēriārum
Datiu fēriae fēriīs
Ablatiu fēriā fēriīs


NotesModifica

En llatí clàssic emprat només en plural: fēriae - fēriārum.