feria

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /fəˈɾi.ə/, occidental /feˈɾi.a/
• Rimes: -ia
• Homòfon: faria

Verb

feria

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de ferir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de ferir.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfe.ɾja/
• Rimes: -eɾja
• Etimologia: Del llatí feria.

Nom

feria f. ‎(plural ferias)

1. fira

Verb

feria

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb feriar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb feriar

Variants

• [2]: (voseo) feriá

Miscel·lània

• Síl·labes: fe·ria (2)
• Anagrames: fiare, fiaré, fiera, freía

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre feria

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfeː.rɪ.a/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *dʰéh₁s ‎(«déu»), relacionat amb el terme fēstus ‎(«festiu»).

Nom

fēria f. ‎(genitiu fēriae)

1. festa, dia sagrat, dia festiu.
2. (llatí eclesiàstic) qualsevol dia de la setmana llevat del diumenge

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	fēria	fēriae
Vocatiu	fēria	fēriae
Acusatiu	fēriam	fēriās
Genitiu	fēriae	fēriārum
Datiu	fēriae	fēriīs
Ablatiu	fēriā	fēriīs

Notes

En llatí clàssic emprat només en plural: fēriae - fēriārum.