Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /fəˈɾi.ə/, occidental /feˈɾi.a/
  • Rimes: -ia
  • Homòfon: faria

feria

  1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de ferir
  2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de ferir

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈfe.ɾja/
  • Rimes: -eɾja
  • Etimologia: Del llatí feria.

feria f. ‎(plural ferias)

  1. fira

feria

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb feriar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb feriar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre feria
  • Pronúncia(i): /ˈfeː.rɪ.a/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *dʰéh₁s ‎(«déu»), relacionat amb el terme fēstus ‎(«festiu»).

fēria f. ‎(genitiu fēriae)

  1. festa, dia sagrat, dia festiu.
  2. (llatí eclesiàstic) qualsevol dia de la setmana llevat del diumenge

Declinació

modifica
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu fēria fēriae
Vocatiu fēria fēriae
Acusatiu fēriam fēriās
Genitiu fēriae fēriārum
Datiu fēriae fēriīs
Ablatiu fēriā fēriīs


En llatí clàssic emprat només en plural: fēriae - fēriārum.