Català
Modifica

Oriental: /fəˈɾi/
Occidental: nord-occidental /feˈɾi/, valencià /feˈɾiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: ferí
  • Etimologia: Del llatí ferīre ‎(«ferir, copejar, abatre»), segle XIII.

VerbModifica

ferir trans., pron. ‎(pronominal ferir-se)

  1. Provocar una ferida, fer mal a una persona o ésser viu.
  2. (pilota valenciana) Servir fent arribar la pilota a l'interior del dau contrari, en les modalitats d'escala i corda, de galotxa i de galotxetes de Monòver.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: fereixo, fereix, ferim

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

  • Etimologia: Del llatí ferīre ‎(«copejar»).

VerbModifica

ferir

  1. ferir
  2. atacar, envestir

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /feˈɾiɾ/
Americà: alt /f(e)ˈɾiɾ/, baix /feˈɾiɾ/

VerbModifica

ferir intr. ‎(present fiero, passat ferí, futur feriré)

  1. (pilota valenciana) ferir

SinònimsModifica

Vegeu tambéModifica

  • ferir. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].