ofendre

Potser volíeu: ofendré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈfɛn.dɾə/
	balear /oˈfen.dɾə/, /uˈfen.dɾə/
Occidental:	/oˈfen.dɾe/

• Rimes: -ɛndɾe
• Etimologia: Del llatí offendere, format pel prefix ob- ‎(«enfrontament») i el verb fendere ‎(«copejar, ferir»), segle XIV.

Verb

ofendre trans., pron. ‎(pronominal ofendre's)

1. Fer mal a una persona, especialment si es tracta d'un dany emocional o contra la dignitat.

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades, participi irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	ofendre			haver ofès o ofés
gerundi	ofenent			havent ofès o ofés
participi	ofès, ofesa, ofesos, ofeses
	ofés						val
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ofenc	ofens	ofèn	ofenem	ofeneu	ofenen
			ofén				val
imperfet	ofenia	ofenies	ofenia	ofeníem	ofeníeu	ofenien
passat simple	ofenguí	ofengueres	ofengué	ofenguérem	ofenguéreu	ofengueren
futur	ofendré	ofendràs	ofendrà	ofendrem	ofendreu	ofendran
condicional	ofendria	ofendries	ofendria	ofendríem	ofendríeu	ofendrien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ofengui	ofenguis	ofengui	ofenguem	ofengueu	ofenguin
	ofenga	ofengues	ofenga			ofenguen	occ, bal
imperfet	ofengués	ofenguessis	ofengués	ofenguéssim	ofenguéssiu	ofenguessin
		ofenguesses		ofenguéssem	ofenguésseu	ofenguessen
	ofenguera	ofengueres	ofenguera	ofenguérem	ofenguéreu	ofengueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	ofèn	ofengui	ofenguem	ofeneu	ofenguin
	–		ofenga			ofenguen	occ, bal
	–	ofén					val

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	ofenguent
participi	ofengut, ofenguda, ofenguts, ofengudes						centr, occ, bal
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	ofeniva	ofenives	ofeniva	ofenívem	ofeníveu	ofeniven	n-occ
				ofenívom	ofenívou		n-occ
	ofeneva	ofeneves	ofeneva	ofenévem	ofenéveu	ofeneven	n-occ, alg
futur	ofengueré	ofengueràs	ofenguerà	ofenguerem	ofenguereu	ofengueran	alg
condicional	ofengueria	ofengueries	ofengueria	ofengueríem	ofengueríeu	ofenguerien	alg
	ofengueriva	ofenguerives	ofengueriva	ofenguerívem	ofengueríveu	ofengueriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		ofengos	ofengo				centr, n-occ
				ofengam	ofengau		occ
imperfet	ofenés	ofenesses	ofenés	ofenéssem	ofenésseu	ofenessen	centr
	ofenguessa			ofenguéssom	ofenguéssou		n-occ
	ofenguessi		ofenguessi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... ofès o ofés
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... ofendre
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... ofès o ofés
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... ofès o ofés
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... ofès o ofés
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... ofès o ofés
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... ofendre
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... ofès o ofés
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... ofès o ofés
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... ofès o ofés
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: ofenc, ofèn, ofenem

Sinònims

• atacar, irritar
• danyar, ferir, humiliar, molestar
• agreujar, befar, escarnir, faltar, infamar, injuriar, insultar, ultratjar
• empipar, emprenyar, enfadar, enfurismar, enutjar, fastiguejar, incomodar, indignar, irritar, molestar, mortificar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: beleidigen ^(de)
• Anglès: make offense ^(en), offend ^(en)
• Armeni: վիրավորել ^(hy) ‎(viravorel)
• Castellà: ofender ^(es)
• Danès: krænke ^(da)
• Eslovè: žaliti ^(sl), užaliti ^(sl)
• Finès: loukata ^(fi)
• Francès: offenser ^(fr)
• Hongarès: egütköztet ^(hu)
• Italià: offendere ^(it)
• Llatí: offendere ^(la)
• Llengua de signes catalana: INSULTAR ^(csc)
• Luxemburguès: beleidegen ^(lb)
• Polonès: brazić ^(pl), obrażać ^(pl)
• Portuguès: ofender ^(pt)
• Rus: обижа́ть ^(ru) ‎(obijat), оби́деть ^(ru) ‎(obídet)
• Suec: såra ^(sv)
• Txec: urazit ^(cs)
• Ucraïnès: обража́ти ^(uk) ‎(obrajati), кри́вдити ^(uk) ‎(krívditi)
• Xinès: 冒犯 ^(zh) ‎(màofàn)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·fen·dre (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: ofendre