Potser volíeu: ofendré


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /uˈfɛn.dɾə/, balear /oˈfɛn.dɾə/, /uˈfɛn.dɾə/
Occidental: nord-occidental /oˈfen.dɾe/, valencià /oˈfen.dɾe/, /uˈfen.dɾe/
  • Rimes: -ɛndɾe
  • Etimologia: Del llatí offendere, format pel prefix ob- ‎(«enfrontament») i el verb fendere ‎(«copejar, ferir»), segle XIV.

VerbModifica

o·fen·dre trans., pron. ‎(pronominal ofendre's)

  1. Fer mal a una persona, especialment si es tracta d'un dany emocional o contra la dignitat.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: ofenc, ofèn, ofenem

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: ofendre