indago
Català
modifica
Verb modifica
indago
- primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indagar
- (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indagar
- (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indagar
Miscel·lània modifica
Castellà
modifica
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional \inˈda.ɣo\, meridional \iŋˈda.ɣo\
- Americà: alt /inˈda.ɡo/, baix \iŋˈda.ɣo\, austral \inˈda.ɣo\
- Rimes: -aɡo
Verb modifica
indago
Llatí
modifica
Verb modifica
indāgō (1a present?), indāgās (2a present), indāgāre (infinitiu), indāgāvī (perfet), indāgātum (supí)
- indagar, jo indago
Derivats modifica
Nom modifica
indāgō f. (genitiu indāginis)
Declinació modifica
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | indāgō | indāginēs |
Vocatiu | indāgō | indāginēs |
Acusatiu | indāginem | indāginēs |
Genitiu | indāginis | indāginum |
Datiu | indāginī | indāginibus |
Ablatiu | indāgine | indāginibus |