indago
Català
modificaVerb
modificaindago
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indagar.
- (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indagar.
- (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indagar.
Miscel·lània
modificaCastellà
modifica- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional \inˈda.ɣo\, meridional \iŋˈda.ɣo\
- Americà: alt /inˈda.ɡo/, baix \iŋˈda.ɣo\, austral \inˈda.ɣo\
- Rimes: -aɡo
Verb
modificaindago
Llatí
modificaVerb
modificaindāgō (1a present?), indāgās (2a present), indāgāre (infinitiu), indāgāvī (perfet), indāgātum (supí)
- indagar, jo indago
Derivats
modificaNom
modificaindāgō f. (genitiu indāginis)
Declinació
modificaCas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | indāgō | indāginēs |
Vocatiu | indāgō | indāginēs |
Acusatiu | indāginem | indāginēs |
Genitiu | indāginis | indāginum |
Datiu | indāginī | indāginibus |
Ablatiu | indāgine | indāginibus |