pago

Potser volíeu: pagó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈpa.ɣu/
	balear /ˈpa.ɣo/, /ˈpa.ɣu/
Occidental:	/ˈpa.ɣo/

• Etimologia: Del llatí pāvō en nominatiu, doblet de paó via l’acusatiu.

Nom

pago m. ‎(plural pagos)

1. paó

Verb

pago

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de pagar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb pagar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb pagar.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·go (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈpa.ɣo\

Americà: alt /ˈpa.ɡo/, baix \ˈpa.ɣo\

• Rimes: -aɡo
• Etimologia: Deverbal de pagar.

Nom

pago m. ‎(plural pagos)

1. pagament

Verb

pago

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb pagar

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·go (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pago

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpaː.ɡoː/

Nom

pāgō

1. datiu singular de pāgus
2. ablatiu singular de pāgus