Potser volíeu: pautà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈpaw.tə/, occidental /ˈpaw.ta/
  • Rimes: -awta
  • Etimologia: Del castellà pauta, del llatí pacta, plural de pactum, doblet del patrimonial pacte, segle XIX.

NomModifica

pauta f. ‎(plural pautes)

  1. Ratlla o ratlles horitzontals que serveixen de guia per a escriure recte.
  2. Model, norma.
    Establir una pauta de conducta.
  3. (música) Pentagrama.

TraduccionsModifica

VerbModifica

pauta

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pautar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pautar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

  • Etimologia: Del llatí plautus ‎(«pla, referit als peus»).

NomModifica

pauta

  1. pota
  2. cama dels animals

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /ˈpau.ta/
Americà: alt /ˈpau.t(a)/, baix /ˈpau.ta/

NomModifica

pauta f. ‎(plural pautas)

  1. pauta

VerbModifica

pauta

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb pautar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb pautar

VariantsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: pau·ta (2)

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pauta