Potser volíeu: pautà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈpaw.tə/, occidental /ˈpaw.ta/
  • Rimes: -awta
  • Etimologia: Del castellà pauta, del llatí pacta, plural de pactum, doblet del patrimonial pacte, segle XIX.

pauta f. ‎(plural pautes)

  1. Ratlla o ratlles horitzontals que serveixen de guia per a escriure recte.
  2. Model, norma.
    Establir una pauta de conducta.
  3. (música) Pentagrama.

Traduccions

modifica

pauta

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de pautar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb pautar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica
  • Etimologia: Del llatí plautus ‎(«pla, referit als peus»).

pauta

  1. pota
  2. cama dels animals

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: /ˈpau.ta/
Americà: alt /ˈpau.t(a)/, baix /ˈpau.ta/

pauta f. ‎(plural pautas)

  1. pauta

pauta

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb pautar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb pautar

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pau·ta (2)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre pauta