Català

modifica

recloure trans., pron. (pronominal recloure's)

  1. Tancar en un lloc amb intenció d'estar aïllat.
    «Sembla que la descoberta d'una d'aquestes trameses fou la que li costà la llibertat al mateix director de Can Mir, que fou reclòs a la presó de la Missió.» (David Ginard, Guerra civil i postguerra a les Illes Balears, 1991)
    «No va ser fins al 1479 que Joana la Beltraneja, en el Tractat d'Alcaçovas, va va renunciar definitivament al tron i es va recloure en un convent a Coïmbra.» (Maria Josep Estanyol i Fuentes, Els jueus catalans: les seves vivències i influència en la cultura, l'economia i la política dels reialmes catalans, 2009)

Conjugació

modifica

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: re·clou·re (3)
  • Anagrama: correleu

Vegeu també

modifica