Català
modifica

Oriental:  /rə.əŋ.kərˈna/
Occidental:  nord-occidental /re.eŋ.karˈna/, valencià /re.eŋ.kaɾˈnaɾ/

Verb modifica

reencarnar trans., pron. ‎(pronominal reencarnar-se)

  1. Tornar a ocupar un cos viu, l'ànima d'algú que va morir.
    «La majoria de reencarnacions es produeixen en famílies budistes del Tibet o de fora , però alguns lames s'han reencarnat en infants d'altres religions .» ([1])
  2. Ser l'element representant de quelcom passat.
    «Així és com les megaciutats del present reencarnen els inicis del període industrial,» ([2])

Sinònims modifica

Conjugació modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: re·en·car·nar (4)
  • Anagrama: arrencaren

Vegeu també modifica

  1. Imma Llort, L'àsia: Un continent divers, Icaria Editorial, 1999, pàgina 67
  2. Jeremy Seabrook, Ciutats, Intermón Oxfam Editorial, 2008, pàgina 209