sentenciar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/sən.tən.siˈa/
Occidental:	nord-occidental /sen.ten.siˈa/
	valencià /sen.ten.siˈaɾ/, /sen.ten.siˈa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del llatí sententiare, segle XIV.

Verb

sentenciar trans., intr.

1. Dictar una sentència.
2. Prescriure un càstig.

Conjugació

Primera conjugació amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	sentenciar			haver sentenciat
Gerundi	sentenciant			havent sentenciat
Participis	sentenciat, sentenciada, sentenciats, sentenciades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	sentencio	sentencies	sentencia	sentenciem	sentencieu	sentencien
	sentencie						val
	sentenciï						sept
	sentencii			sentenciam	sentenciau		bal
Imperfet	sentenciava	sentenciaves	sentenciava	sentenciàvem	sentenciàveu	sentenciaven
Passat simple	sentencií	sentenciares	sentencià	sentenciàrem	sentenciàreu	sentenciaren	v.cent, eiv
Futur	sentenciaré	sentenciaràs	sentenciarà	sentenciarem	sentenciareu	sentenciaran
Condicional	sentenciaria	sentenciaries	sentenciaria	sentenciaríem	sentenciaríeu	sentenciarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	sentenciï	sentenciïs	sentenciï	sentenciem	sentencieu	sentenciïn
	sentencie	sentencies	sentencie			sentencien	occ
Imperfet	sentenciés	sentenciessis	sentenciés	sentenciéssim	sentenciéssiu	sentenciessin
		sentenciesses		sentenciéssem	sentenciésseu	sentenciessen
	sentenciàs	sentenciasses	sentenciàs	sentenciàssem	sentenciàsseu	sentenciassen	bal, nota 1
		sentenciassis		sentenciàssim	sentenciàssiu	sentenciassin	bal
	sentenciara	sentenciares	sentenciara	sentenciàrem	sentenciàreu	sentenciaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		sentencia	sentenciï	sentenciem	sentencieu	sentenciïn
					sentenciau		bal, alg
			sentencie			sentencien	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... sentenciat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... sentenciar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... sentenciat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... sentenciat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... sentenciat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... sentenciat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... sentenciar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... sentenciat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... sentenciat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... sentenciat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

Sinònims

• condemnar, dictar.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: sen·ten·ci·ar (4)
• Anagrames: cantineres, centenaris, encanteris

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: sentenciar