sia

Potser volíeu: ŝia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsi.ə/, occidental /ˈsi.a/
• Rimes: -ia
• Homòfon: cia

Conjunció

sia

1. Indicació d’alternativa.

Notes

Generalment usat en locucions:

• sia... sia...
• sia... o...
• o sia

Verb

sia

1. (arcaisme, septentrional, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ésser/ser.
2. (arcaisme, septentrional, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ésser/ser.

Miscel·lània

• Síl·labes: si·a (2)
• Anagrames: ais ^(alfagrama), Isa

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV

Català antic

Verb

sia

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de esser
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de esser
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de esser

Italià

Verb

sia

1. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de essere
2. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de essere
3. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de essere
4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de essere