Català
Modifica

ConjuncióModifica

sia

  1. Indicació d’alternativa.

NotesModifica

Generalment usat en locucions:

  • sia... sia...
  • sia... o...
  • o sia

VerbModifica

si·a

  1. (arcaisme, septentrional, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ésser/ser
  2. (arcaisme, septentrional, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ésser/ser

Vegeu tambéModifica


Català medieval
Modifica

VerbModifica

sia

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de esser
  2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de esser
  3. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de esser


Italià
Modifica

VerbModifica

sia

  1. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de essere
  2. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de essere
  3. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de essere
  4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de essere