Potser volíeu: tinyà

Català

modifica
 
  • Pronúncia(i): oriental /ˈti.ɲə/, occidental /ˈti.ɲa/
  • Rimes: -iɲa
  • Etimologia:
[1] Del llatí tinea ‎(«paràsit domèstic»), per suposar que la infecció era provocada per un paràsit.
[2] Del quítxua tinya ‎(«tambor petit»).

tinya f. ‎(plural tinyes)

  1. Infecció per fongs de la pell que afecta a la pell amb escates i crostes.
  2. Instrument membranòfon de percussió similar a un tambor propi de la zona dels Andes.

Traduccions

modifica

tinya ‎(infinitiu tenyir)

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tenyir.
  2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tenyir.
  3. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tenyir.

tinya ‎(infinitiu tinyar-se)

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tinyar-se.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tinyar-se.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Anglès

modifica

tinya

  1. tinya

Vegeu també

modifica
  • tinya. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Castellà

modifica
Peninsular: /ˈtiɲ.ʝa/
Americà: alt /ˈtiɲ.ʝa/, baix \ˈtiŋ.ʝa\, austral \ˈtiɲ.ʒa\

tinya f. ‎(plural tinyas)

  1. tinya

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: tin·ya (2)

Vegeu també

modifica
  • tinya. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Francès

modifica

tinya f. ‎(plural tinyas)

  1. tinya

Vegeu també

modifica
  • tinya. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].