Potser volíeu: tinyà


Català
modifica

 
  • Pronúncia(i): oriental /ˈti.ɲə/, occidental /ˈti.ɲa/
  • Rimes: -iɲa
  • Etimologia:
[1] Del llatí tinea ‎(«paràsit domèstic»), per suposar que la infecció era provocada per un paràsit.
[2] Del quítxua tinya ‎(«tambor petit»).

Nom modifica

tinya f. ‎(plural tinyes)

  1. Infecció per fongs de la pell que afecta a la pell amb escates i crostes.
  2. Instrument membranòfon de percussió similar a un tambor propi de la zona dels Andes.

Traduccions modifica

Verb modifica

tinya ‎(infinitiu tenyir)

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tenyir
  2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tenyir
  3. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tenyir

tinya ‎(infinitiu tinyar-se)

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tinyar-se
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tinyar-se

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica


Anglès
modifica

Nom modifica

tinya

  1. tinya

Vegeu també modifica

  • tinya. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].


Castellà
modifica

Peninsular: /ˈtiɲ.ʝa/
Americà: alt /ˈtiɲ.ʝa/, baix \ˈtiŋ.ʝa\, austral \ˈtiɲ.ʒa\

Nom modifica

tinya f. ‎(plural tinyas)

  1. tinya

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: tin·ya (2)

Vegeu també modifica

  • tinya. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].


Francès
modifica

Nom modifica

tinya f. ‎(plural tinyas)

  1. tinya

Vegeu també modifica

  • tinya. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].