Català

modifica
 
Un trabuc
  • Pronúncia(i): oriental /tɾəˈβuk/, occidental /tɾaˈbuk/
  • Rimes: -uk
  • Etimologia: De trabucar i la desinència Ø, segle XIV.

trabuc m. ‎(plural trabucs)

  1. Caixa giratòria d'un carro de trabuc.
  2. (per extensió) carro de trabuc
  3. Escopeta curta amb el canó molt ample i de boca de campana.
  4. Màquina de guerra amb què es llençaven pedres molt grosses; catapulta.
  5. Unitat de mesura de nou peus geomètrics que s'usa al Piemont.[cal citació]

Compostos i expressions

modifica

Variants

modifica

Traduccions

modifica

trabuc

  1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trabucar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: tra·buc (2)
  • Heterograma de 6 lletres (abcrtu)

Vegeu també

modifica