Català
modifica

Oriental:  central /zum.zəˈʒa/
balear /zum.zəˈd͡ʒa/, /zum.zəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /zum.zeˈʒa/, valencià /zum.zeˈd͡ʒaɾ/

Verb modifica

zumzejar intr.

  1. Fer zum-zum, brunzir.
    «El vent atravessant, xiula, / las vidrieras zumzejan» (Manuel A. Llimoner Marinel·lo, Manuel, Lluhernas, pàg. 41, Imprenta de M. Galve, Barcelona, 1898)
    y el tren triomfal, sa ruta
  2. Oscil·lar, moure's alternant baixades i pujades en zumzeig.
    «Són molts els comentaris entorn del seu pensament teològic. Fonamentalment podríem dir que zumzegen entre dos pols.» (Ferran Manresa, Assaig de teologia crítica, pàg. 125, Editorial Nova Terra, Barcelona, 1971)
  3. (figurat) commoure
    «Allí, ofuscat, oprimit, sumzejat pe'l trángul, sentí bona estona mugir pe'ls ayres la mar bramadora.» (Narcís Oller, La febre d'or, I., pàg. 21, La Ilustració Catalana, Barcelona, 1890)
  4. xiuxiuejar
    «"Zumzejant, amb veu baixa, va parlar-me i va dir-me": "—Ara calla, no fos que et sentís algú més dels Aqueus."» (Carles Riba (trad.), Odissea, II d'Homer, pàg. 31, Editorial Catalana, Barcelona, 1919)
  5. (figurat) Rumiar, reflexionar.
    «El meu cap seguí zumzejant: "Vuit cèntims el que és blau costa només, sis cèntims el que és groc.» (Josep Carner (trad.), L'elefant blanc, pàg. 112, robat de Mark Twain. Editorial Catalana, Barcelona, 1918)

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: zumzejo, zumzeja, zumzegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Derivats modifica

Sinònims modifica

Relacionats modifica

Traduccions modifica

Nom modifica

zumzejar m.

  1. Acte o efecte de fer zum-zum, de brunzir.
    «Són insectes els que omplen l'espai amb la porfídia monòtona del seu zumzejar (Pere Corominas, Jardins de Sant Pol, pàg. 143, Barcelona, 1927)

Sinònims modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: zum·ze·jar (3)

Vegeu també modifica