boga

Potser volíeu: bogà

Català

[1]

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈbɔ.ɣə/, (gironí) /ˈbo.ɣə/
Occidental:	nord-occidental /ˈbɔ.ɣa/
	valencià /ˈbɔ.ɣa/, /ˈbɔ.ɣɔ/

• Rimes: -ɔɡa
• Homòfon: voga
• Etimologia: [1] Del llatí buda, segle XIII.
• Etimologia: [2] Del llatí bōca, segle XIV.
• Etimologia: [3] Del basc muga, segle XX.

Nom

boga f. ‎(plural bogues)

1. Diverses plantes del gènere tifàcies (Typha) que creixen als aiguamolls, les quals s'utilitzen per fer seients de cadires.

Sinònims

• balca, bova, ciri

Traduccions

Planta tifàcies

• Alemany: Rohrkolben ^(de)
• Amazic marroquí: ⵜⴰⴱⵓⴷⴰ ^(zgh) ‎(tabuda)
• Anglès: bulrush ^(en)
• Castellà: espadaña ^(es)
• Francès: massette ^(fr)
• Italià: stiancia ^(it)
• Occità: balca ^(oc) f.

Nom

boga f. ‎(plural bogues)

1. Peix teleosti de la família dels espàrids. (Boops boops)
2. (peixos) salpa
3. (peixos) besuc de la taca

Sinònims

• boga-ravell, boga-ravell, boganyó, bogarró, bogó, bogues, boguet, boguet, madrilla, maire, salpa, virador, boga ravell, bogarro, voga

Traduccions

Peix Boops boops

• Alemany: Gelbstriemen ^(de)
• Anglès: bogue ^(en)
• Asturià: boga ^(ast), boa ^(ast)
• Castellà: boga ^(es)
• Francès: bogue ^(fr)
• Italià: buga ^(it)

Nom

boga f. ‎(plural bogues)

1. Fita que es col·loca per separar terrenys.

Verb

boga

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bogar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bogar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·ga (2)
• Anagrames: bagó, gabo, goba

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈbo.ɣa\

Americà: alt /ˈbo.ɡa/, baix \ˈbo.ɣa\

• Rimes: -oɡa

Nom

boga f. ‎(plural bogas)

1. (peixos) boga

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·ga (2)

Vegeu també

• boga. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.