Potser volíeu: agendà, agendá, agendă

Català

modifica
Oriental:  /əˈʒen.də/
Occidental:  nord-occidental /aˈʒen.da/, valencià /aˈd͡ʒen.da/
  • Rimes: -enda
  • Etimologia: Del llatí agenda ‎(«coses que s'han de fer»), del verb agō ‎(«moure endavant, portar a terme»).

agenda f. ‎(plural agendes)

  1. Bloc de paper destinat a apuntar les tasques a fer.
  2. Programa d'ordinador que recorda què i quan hi ha una tasca pendent o una cita.

Compostos i expressions

modifica
  • L'agenda escolar l'usen els escolars per apuntar els fets més importants: Les feines escolars, horaris, adreces i telèfons...
  • L'agenda política és la programació d'actes a curt i mitjà termini a ser tractats pel poder legislatiu o executiu.

Traduccions

modifica

Falsos amics

modifica
  • Anglès: agenda ‎(«ordre del dia»)

agenda

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de agendar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb agendar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Anglès

modifica
  • Pronúncia: /əˈdʒɛn.də/ àudio (EUA) 

agenda ‎(plural agendas)

  1. ordre del dia

agenda inan.

  1. agenda
    Helbide guztiak agendan idazten ditu.
    Escriu totes les adreces a l'agenda.

Declinació

modifica


Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /aˈxen.da/, meridional \aˈheŋ.da\
Americà: alt /aˈxen.da/, baix \aˈheŋ.da\, austral /aˈxen.da/

agenda f. ‎(plural agendas)

  1. agenda

agenda

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb agendar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb agendar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·gen·da (3)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre agenda

Francès

modifica
  • Pronúncia: /a.ʒɛ̃ˈda/

agenda m. ‎(plural agendas)

  1. agenda

Italià

modifica
  • Pronúncia: /aˈd͡ʒɛn.da/

agenda f. ‎(plural agende)

  1. agenda

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·gèn·da (3)

Romanès

modifica
  • Etimologia: Amb article sufixat -a.

agenda

  1. nominatiu i acusatiu definit singular de agendă